Què hem de saber?
L’Empar Moliner es va donar a conèixer amb el recull de relats L'ensenyador de pisos que odiava els mims, al qual va seguir la seva primera novel·la, Feli, esthéticienne, que li va valer el Premi Josep Pla de l'any 2000. Posteriorment ha publicat els volums T'estimo si he begut (Premi Lletra d'Or 2005), Busco senyor per amistat i el que sorgeixi, ¿Desitja guardar els canvis?, No hi ha terceres persones, la novel·la La Col·laboradora i Tot això ho faig perquè tinc molta por. Col·labora des de fa molts anys en diferents mitjans de comunicació (ràdio, televisió i premsa escrita).
Què hem de saber?
Contràriament al que pensen alguns dels qui es miren el món de l'òpera des de lluny, les òperes no sempre proposen temes dramàtics i de final tràgic, ans al contrari, alguns dels títols més representats i més aclamats pels públics de tot el món pertanyen al que se'n diuen "òperes bufes" o, el que és el mateix, "òperes còmiques".
En la xerrada que proposo, L'humor a l'òpera, veurem quins són els principals autors d'òpera còmica, farem un tast d'alguns dels seus títols més representatius i pararem esment a quins són els recursos d'expressió vocal que han d'utilitzar i dominar els cantants que volen especialitzar-s'hi.
L'humor no és aliè a l'òpera, sinó que és present en alguns dels moments més memorables, de la història del gènere.
La música clàssica és menys seriosa del que es creia. És sabut que el jocund Rossini i el burleta Mozart eren molt amics de fer bromes, però resulta que també van fer ús de bromes en les seves partitures el malhumorat Beethoven, el introvertit Bach i el circumspecte Brahms, per citar només tres exemples de compositors molt poc associats a l'humor. El compositor català Benet Casablancas (Sabadell, 1956) ha analitzat i ordenat les transgressions dels compositors al llarg de la història de la música a l'assaig titulat L'humor en la música, que publica l'editorial alemanya Reichenberger.
'L'humor no és una dimensió més d'una obra mestra, és una condició indispensable perquè sigui obra mestra'. Així de rotund és Benet Casablancas a l'hora de definir la importància del paper que exerceix l'humor en la música anomenada clàssica. 'En les obres dels més grans compositors sempre està present l'humor en algunes de les seves formes, ja sigui la broma, la paròdia o la ironia, perquè l'humor és una manifestació de la intel·ligència'.